Una de Doraemons... ;)

preparant el powerpoint de la tesi... i mirant els blocs del personal... :P
molt bona, aquesta, Gerard! Aneu al Bocins i pedaços! ;)

en train de préparer le powerpoint de la thèse... et matant les blogs des gens... :P
cool, celle-ci, Gerard! Allez à Bocins i pedaços! ;)

preparing the powerpoint for the thesis... and looking at the blogs of the people... :P
cool, this one, Gerard! Go to Bocins i pedaços! ;)

MANDUCA JAPONESA / BOUFFE JAPONAISE

Avui va de manduca... Sóc aquí menjant una torrada d’aquelles que són un vici per uns quants de nosaltres ;) (i no em refereixo a ningú, eh?! VVVVVVV :D) i retocant el capítol 10 de la tesi :S, però...

Aprofito per passar-vos dues cosetes suculentes: la part de cuina japonesa del bloc de la Yuko Kato, de qui ja us havia parlat en algun moment, i, un cop a taula, les normes d’etiqueta del petit bar de sushi [gràcies per aquesta última, Gerard ;)]

Si d’aquesta manera no us convenço per cuinar o anar a fer un mos nipó... :P

** Ui, per cert! Comenceu a pensar en magdalenes... que és una obsessió que amb l’Eli hem decidit que hem de deixar sobre paper/bloc per a generacions futures...

Continuarà ;)

Aujourd’hui c’est la bouffe... Chuis là en train de manger une biscotte de celles dont quelques-uns de nous sommes accros ;) (et je n parle de personne, hein?! VVVVVVV :D) et en train de faire des modifications au chapitre 10 de la thèse :S, mais...

Je profite pour vous parlez de deux trucs succulents: la partie de cuisine japonaise du blog de Yuko Kato, dont je vous avez déjà parlé avant, et, une fois à table, les normes d’étiquette du petit bar de sushi [merci pour cette dernière, Gerard ;)]

Si même avec ça je ne réussi pas à vous persuader de cuisiner ou manger un peu de bouffe nipponne... :P

** Oups, vi, vi! Commencez à penser aux madeleines... c’est une obsession qu’Eli et moi avons décidé de laisser sur papier/blog pour les futures générations...

À suivre ;)

KAWAII! EL JAPÓ ARA

Avui va d’exposicions! La Fundació Joan Miró de Barcelona acull una sèrie d’exposicions d’artistes japonesos (Erina Matsui, Chiho Aoshima, Tomoko Sawada i Kohei Nawa) que durarà fins a mitjans de juliol de 2008. Per començar, actualment, i fins a l’onze de novembre, podeu visitar l’exposició d’Aya Takano. No us ho perdeu! Fins aviat! ;)

Aujourd’hui, c sont les expos! La Fondation Joan Miró de Barcelone reçoit une série d’expositions d’artistes japonais (Erina Matsui, Chiho Aoshima, Tomoko Sawada et Kohei Nawa), qui aura lieu jusqu’à moitié du mois de juillet 2008. Pour commencer, maintenant, et jusqu’au 11 novembre, vous pouvez visiter l’exposition d’Aya Takano. N’hésitez pas à y aller! À bientôt! ;)

DELICIOUS / 美味しい !!!!

This one goes to the Minamis & Co.! The other day, Joan offered me a book in Japanese with receipts by Carme Ruscalleda! I think you’ll like that, ‘cause I know you know about her restaurants, the one in Sant Pol de Mar as well as the one in Tokyo! ;)
Everything looks delicious! Prepare your kitchens, ‘cause next time we meet, we’re gonna cook!

これは南さん & Co. のためにポストだよ！ほかの日はジョアンさんは日本語でカルメ・ルスカレダがレシピの本をくれたよ！彼女のサン・ポル・デ・マルと東京のレストランをしていますから、その本が好きだと思います！;) 全部は美味しそう！台所を準備して下さい、今度会うの時は、料理を作りましょうから！

La Tornada / La rentrée

Hola!

Com ha anat l’estiu?! No he dit res, tot i que la raó no és pas que fos de vacances!!!! Tesi, tesi, tesi!!! Ja tenia ganes de tornar a Barna i veure al meu Equip A :D

Com que no tinc massa res interessant per explicar-vos, us passo unes fotos fantàstiques de la Maï i en Tof, que ells sí que han anat a Japó aquest mes d’agost! En teniu una de amb els adolescents gòtics de Harajuku, una amb la Tokyo Tower i una imatge de nit de Shinjuku!

Us desitjo una tornada “al cole” no massa terrible! ;)

Salut!

Ça c bien passé l’été?! J’ai rien dit, mais c n’est pas parce que j’étais en vacances!!!! Thèse, thèse, thèse!!! J’avais hâte de retourner à Barcelone et de voir mon A-Team :D

Puisque je n’ai pas grande chose à raconter, je vous montre quelques photos superbes tirées par Maï et Tof: eux si, ils sont allés au Japon ce mois d’août! Il y en a une avec des ados gothiques à Harajuku, une de la Tokyo Tower et une image la nuit à Shinjuku!

Je vous souhaite une pas trop horrible rentrée « à l’école »! ;)

Roppongi Hills / 六本木 · ヒルス

Avui anem a Roppongi Hills, una zona de Tòquio construïda pel magnat de la construcció Minoru Mori. Es tracta d’una complex d’edificis immens on hi ha oficines, museus, botigues, restaurants, cinemes, uns estudis de televisió, parcs, etc. Es va tardar disset anys a construir aquest complex d’uns 109.000m2, que va obrir el 23 d’abril de 2003.

Al centre d’aquesta àrea, destaca la Mori Tower (54 pisos i 238 metres d’alçada) on hi ha, a part de botigues, cafès, restaurants, cinemes, i molts altres serveis, les oficines de grans empreses (TV Asahi, Konami, Yahoo! Japan, etc.). Als sis pisos superiors, hi trobem el Mori Art Museum i un mirador panoràmic de la ciutat. El preu del mirador pot ser una mica excessiu per segons quines butxaques, de manera que si voleu donar una ullada panoràmica a la ciutat des de ben amunt i gratuïtament, us aconsello que pugeu en una de les torres més altes dels Tokyo Metropolitan Buildings, a Shinjuku, on l’entrada és gratuïta per a algun dels pisos de la part superior i des d’on també tindreu unes bones vistes de la ciutat.

Altra vegada a Roppongi Hills, a més de fer una volta per la zona i visitar el museu d’art, us recomano els jardins Mori (aproximadament la meitat de Roppongi està formada per espais oberts com aquests jardins), un autèntic jardí japonès amb un estany, i que formava part de la mansió on vivien els membres del clan feudal Mori.

Trobareu més informació sobre Roppongi Hills, i sobre les exposicions i activitats que hi tenen lloc en cada moment, a http://www.roppongihills.com/en/. Bona visita!

Today we’re going to Roppongi Hills, an area of Tokyo that was built by the building tycoon Minoru Mori. It’s a huge building complex where you can find offices, museums, stores, restaurants, cinemas, TV studios, parks, and so on. It took seventeen years to build that complex of about 109.000m2, that first opened on April 23rd 2003.

At the centre of this area, the Mori Tower must be highlighted (54 floors and 238 meters high) where, apart from stores, cafés, restaurants, cinemas, and a lot of other services, there are the offices of big companies (TV Asahi, Konami, Yahoo! Japan, etc.). At the six upper floors, you can find the Mori Art Museum and a panoramic viewpoint of the city. The ticket for the viewpoint can be a bit excessive depending on the budget, so if you want to have a panoramic view of the city from above and free, I recommend you to go to one of the highest towers of the Tokyo Metropolitan Buildings, in Shinjuku, where entrance is free for some upper floors and from where you’ll have some good view of the city.

Back to Roppongi Hills, apart from strolling around the area and visit the art museum, I recommend you the Mori Gardens (approximately half of Roppongi are open spaces as these gardens), an authentic Japanese garden with a pond, and that was part of the mansion where the members of the feudal clan Mori lived.

You’ll fins more information about Roppongi Hills, and about the exhibitions and activities taking part in every time, at http://www.roppongihills.com/en/. Enjoy your visit!

WEB SITE ON JAPAN AND JAPANESE

Em fa molta il·lusió parlar-vos avui del lloc web de la Yuko Kato, una japonesa que viu a Figueres. M’hagués anat tan bé una professora de japonès a l’Empordà, quan jo era petita i amb el cervell com una esponja preparat per assimilar kanjis i més kanjis!

Feu una ullada al web, perquè és molt interessant. Hi trobareu informació sobre els diversos cursos de llengua que ofereix, cursets d’origami i de cuina japonesa, organització de viatges a Japó, etc. D’allà podeu anar al seu bloc, on explica curiositats molt interessants relacionades amb el seu país, i podreu veure-hi també moltes fotos! Us el recomano!

I per als empordanesos, comenceu a tremolar, que d’aquí a pocs dies em tornareu a tenir per les terres de la tramuntana! Vindré acompanyada, això sí, amb el portàtil i els verbs de la tesi -_-, però tinc un munt de ganes de veure-us a tots! :)

Com diuen a Japó, mata ne! :P

Chuis très contente de vous parlez aujourd’hui du site web de Yuko Kato, une japonaise qui habite à Figueres. Ça aurait été top, une prof de jap à l’Empordà, quand j’étais petite et avec le cerveau prêt à assimiler des tonnes de kanji comme une éponge!

Jetez un coup d’œil au site : c’est très intéressant. Vous y trouverez de l’info à propos des différents cours de langue qu’elle offre, cours d’origamis et de cuisine japonaise, organisation de voyages au Japon, etc. Depuis le site, vous pouvez arriver à son blog, où elle raconte des trucs curieux et très intéressants de son pays, et vous pourrez y mater aussi des photos! Je vous le recommande!

Et pour les gens de l’Empordà, vous pouvez commencer à flipper, là : d’ici à très peu de jours, vous m’aurez à nouveau en terres de tramuntana! Je viendrai accompagnée, ça c vrai, avec le pc et les verbes de la thèse -_-, mais j’ai super envie de vous voir tous! :)

À Japon, on dirait : mata ne! :P

Really happy, 2day, ‘cause I’m gonna talk about the website by Yuko Kato, a Japanese woman living in Figueres. That’d been awesome to have a Japanese teacher in l’Empordà, when I was a child and with my brain wicked prepared to assimilate tons and tons of kanji!

Have a look at her website: it’s really interesting. You’ll find information about the different language courses she gives, origami and jap cuisine courses, organization of trips to Japan, and so on. From the site, you can also enter her blog, where she explains interesting and curious things about her country, and you’ll be able to look at some photos, too! I think you’ll like it!

And for the people in l’Empordà, time to start freaking out, guys, ‘cause in some days, I’ll be back to the land of the tramuntana! I’ll come with a partner, though, that’s true, with the pc and the verbs of the thesis -_-, but I can’t wait to see you all, people! :)

In Japan, they’d say : mata ne! :P

今日はかとさんのサイトについて話します！:)　彼女はフィゲレスに住んでいる日本人です。私は小さかった時、エンプルダに日本語の先生はいなかったのは残念ですね。その時、私の場合は、子供だから、漢字を忘れにくいだと思います。

サイトを見てください。本当におもしろい！語のクラスとか、折り紙と日本クイジンのクラスとか、日本に旅行について話しています。サイトから彼女のブログに入られます。そこで日本の面白いことについて書いています。それに、色々な写真もあります！楽しみだと思います！

エンプルダ人へ、
今週来ますよ！こわいですね！:P それでも、一人で来ません。。。パソコンと論文の動詞と来ますが、皆に会うのは楽しみ！！！！！！ :)
日本ぽいは。。。またね！:P

CHIYODA / 千代田

Avui us duc a passejar per un dels barris de Tòquio, Chiyoda (千代田), que de fet és el primer on vaig anar amb l’Oiko i la Yoshie, just arribar per primer cop a Japó! A Chiyoda, que vol dir “camp de mil generacions”, hi trobareu el Palau Imperial i els seus jardins, que són immensos! També hi ha molts edificis governamentals i molts establiments comercials.

De la zona, us recomano, a part dels jardins i la zona del Palau Imperial, el Museu Nacional d’Art Modern i el Museu de la Ciència, just al costat dels jardins del Palau, molt diferents l’un de l’altre però tots dos molt interessants, tant per les peces com pel desenvolupament expositiu que tenen.

Aquí teniu alguns vincles interessants per preparar-vos la visita a la zona!
Museus a Chiyoda
Passejar per Chiyoda
Parcs a Chiyoda
El Palau Imperial

Fins aviat! :)



Aujourd’hui je vous emmène promener à un des quartiers de Tokyo, Chiyoda (千代田), où je suis en fait allée avec Oiko et Yoshie toute suite après être arrivée pour la première fois au Japon! À Chiyoda, signifiant “champ de mille générations”, vous y trouverez le Palais Impérial et ses jardins, qui sont immenses! Il y a aussi beaucoup d’édifices gouvernementaux et un tas de magasins et boutiques.

De la zone, je vous recommande, à part les jardins et la zone du Palais Impérial, le Musée National d’Art Moderne et le Musée de la Science, juste à côté des jardins du Palais, très différent l’un de l’autre mais tous les deux très intéressants, autant pour leurs pièces que pour leur développement expositif.

Voici quelques liens intéressants pour préparer la visite à la zone!
Musées à Chiyoda
Se promener par Chiyoda
Parcs à Chiyoda
Le Palais Impérial

À bientôt! :)

CYRIL TAKAYAMA: MAGIC!

Hola, hola!
De veritat us pensàveu que aquesta setmana seria més calmada per a mi?! ;)
Bé... el més important és no perdre l’esperança! :D
Avui, tema màgic al bloc! Si no el coneixeu, heu de mirar la seva web! I no us perdeu alguns dels vídeos dels seus trucs (m’encanten el de l’aquari, el de les fruites, el del bitllet...).

http://www.cyrilmagic.com/english/index.html
http://video.aol.com/video-search/sim/2109051493

Salut!!
Vous pensiez vraiment me voir plus soulagée de travail cette semaine?! ;)
Ben… le plus important est d’avoir l’espoir que cela arrivera un jour ! :D
Aujourd’hui, sujet magique au blog ! Si vous ne le connaissez pas, il faut mater le web ! Et ne ratez pas quelques-uns de ses vidéos (j’adore celui dans l’aquarium, celui des fruits, celui du billet…)

http://www.cyrilmagic.com/english/index.html
http://video.aol.com/video-search/sim/2109051493

Hi, hi!
Did you really think that this week would be a more relaxing one for me?! ;)
Yeah, well, the important thing is not to loose hope! :D
Today, that’s magic subject on the blog! If you don’t know him, you must have a look at his website! And don’t miss some of the videos of his tricks (I love the one in the aquarium, the one of the fruits, the one the money note...).

http://www.cyrilmagic.com/english/index.html
http://video.aol.com/video-search/sim/2109051493

MINAMI FAMILY NEW MEMBER!!!! :)

Encara que sembli impossible, aquesta setmana és encara més bèstia que de costum! T_T

tesi, Tesi, TESI!!!!!!!!!!!

espero poder explicar-vos alguna cosa la setmana que ve!

mentrestant, unes fotos del nou membre de la família Minami!!!! :)

Même si ça parait impossible, cette semaine c encore plus dure que d'hab! T_T

thèse, Thèse, THÈSE!!!!!!!!!!

j'espère pouvoir vous raconter qqchose la semaine prochaine!

pour l'instant, des photos du nouvel membre de la famille Minami!!!! :)

Though it may seem impossible, this week is harder than usual! T_T

thesis, Thesis, THESIS!!!!!!!!!!!!!!

I hope I'll be able to explain you somethin' next week!

meanwhile, some photos of the new member of Minami's!!!!! :)

今週はとっても難しい。。。本当ですよ！T_T
論文、大論文、大大論文！！！！！！！！！
来週は少し話せると思います！
その前、南ファミリの新しいメンバの写真を見せます！！！！ :)

Harajuku / 原宿

Avui us parlaré de la zona de Tokyo que s’anomena Harajuku (原宿), entre Shinjuku i Shibuya [Línia Yamanote (la més fàcil); estació: Harajuku]. En aquesta zona hi trobareu dues àrees principals de comerç: Takeshita doori (竹下通り) i Omotesandou (表参道); la primera és plena de botigues amb roba per a joves, moltes vegades excèntrica, i la segona té tot de botigues cares com Louis Vuitton, etc.

Però si us parlo de Harajuku avui, és sobretot perquè hi trobareu el temple shintoista que s’anomena Meiji Jingu (明治神宮), al parc de Yoyogi (代々木公園), dedicat a les ànimes de l’emperador Meiji i la seva dona, que moriren a principis del segle XX. L’edifici original va ser destruït durant la Segona Guerra Mundial, i es va acabar de reconstruir una altra vegada l’any 1958. No us podeu perdre la sensació de pau que es respira en aquest lloc! De fet, ha estat passejada “obligada” les tres vegades que he estat a Japó, i sempre n’he sortit amb l’esperit renovat! Això sí, no deixeu de fer una volta pel parc, on hi trobareu, sobretot els diumenges, mostres de totes les subcultures urbanes de la ciutat. I és aquesta, una de les coses que més em fascina de Tokyo, combina els contrastos amb tota naturalitat! :)

Ah, si! I En el carrer paral·lel a Takeshita doori, que va del parc Yoyogi a Omotesandou, entreu a Kiddy Land, una botiga immensa de joguets! Us hi podeu passar hores!!!! :D

Today, I’m going to talk about the area in Tokyo called Harajuku (原宿), between Shinjuku and Shibuya [Yamanote Line (the easiest one!); station: Harajuku]. In this area you’ll find two main commercial zones: Takeshita doori (竹下通り) and Omotesandou (表参道); the first one is full of shops for young people, often selling eccentric clothes, and the second one has a lot of expensive boutiques as Louis Vuitton and so on.

But if today I’m talking about Harajuku, that’s mainly because there you’ll find the Shinto’s shrine called Meiji Jingu (明治神宮), at Yoyogi park (代々木公園), dedicated to the souls of emperor Meiji and his wife, who died at the beginning of the 20th century. The original building was destroyed during the Second World War, and they finished to re-build it in 1958. You must feel the peaceful sensation you experience there! In fact, it has been “compulsory” walk the three times I’ve been in Japan, and I’ve always left in a renewed soul! And don’t miss the rest of the park, where you’ll find, especially on Sundays, specimens of all the city urban subcultures. And that’s one of the things that fascinates me the most of Tokyo: it combines contrasts naturally! :)

Oh, yes! And at the Takeshita doori's parallel street, the one going from Yoyogi park to Omotesandou, go into Kiddy Land, a huge toy shop! You will spend hours in there just walking around!!!! :D

Katakana / カタカナ

Hola!!

Avui, no em moc del meu territori; massa tesi aquests últims dies, o sigui que no se m’ha de demanar massa … -_- I com que tik cansada + ulls-k-piken de passar tantes hores davant de l’ordinador, aprofito aquí per “queixar-me” d’una cosa difícil per als gaijin (estrangers) amb poca imaginació com jo a l’hora d’aprendre japonès: el katakana (un dels sil·labaris que s’utilitzen en japonès: serveix per escriure sobretot els noms estrangers i els sorolls). De fet, amb el sil·labari, no hi ha cap problema, que és reduït en comparació amb els kanjis, això segur, però allò que complica les coses són les metamorfosis de mots !!!! Llegiu, llegiu…

personal computer = paasonaru konpyuutaa パアソナル · コンピュウタア= pasokon パソコン
word processor = waado purosessaa ワアド · プロセッサア=
waapuro　ワアプロ
snowboard = sunooboodo スノオボオドオ = sunobo　スノボ
starbucks = sutaabakkusu スタアバックス = sutaba　スタバ
mc donalds = makudonarudo マルドナルド

I trobem també brillants perles que cal guardar com un tresor com...

burapi ブラピ i shuwachan シュワチャン per
Brad Pitt (buraddo pitto ブラッド · ピット) i
Arnold Schwarzenegger (aanorudo shuwarutseneggaa アアノルド · シュワルツェネッガア) !! :D

Au! Ja he protestat una mica, tik menys estressada… me’n torno amb la meva tesi ! :) Si a algú li agradaria començar amb el japonès, doncs... oblideu el que acabo de dir i ENDAVANT! No heu pas de desencoratjar-vos per uns Schwarzeneggers de no res, eh?! ;)

Salut!!

Aujourd’hui, je reste sur mon domaine, là: trop de thèse ces derniers jours, alors il ne faut pas trop me demander… -_- Et puisque chuis fatiguée + yeux-ki-pik de passer tellement d’heures devant mon pc, je vais profiter ici pour « me plaindre » d’un truc difficile pour les gaijin (étrangers) avec peu d’imagination comme moi au moment d’apprendre le japonais: le katakana (un des syllabaires qu’on utilise dans la langue japonaise: ça sert à écrire surtout les mots étrangers et les bruits). Au fait, pour le syllabaire, c pas un problème, très réduit par rapport au kanjis, c kler, mais ce qui pose un problème c sont les métamorphoses des mots !!!! Lisez, lisez…

personal computer = paasonaru konpyuutaa パアソナル · コンピュウタア= pasokon パソコン
word processor = waado purosessaa ワアド · プロセッサア=
waapuro　ワアプロ
snowboard = sunooboodo スノオボオドオ = sunobo　スノボ
starbucks = sutaabakkusu スタアバックス = sutaba　スタバ
mc donalds = makudonarudo マルドナルド

Et on trouve aussi des brillantes perles à garder comme un trésor genre…

burapi ブラピ et shuwachan シュワチャン pour
Brad Pitt (buraddo pitto ブラッド · ピット) et
Arnold Schwarzenegger (aanorudo shuwarutseneggaa アアノルド · シュワルツェネッガア) !! :D

Voilà, j’ai déjà râlé un peu, chuis moins stressée… j’y retourne avec ma thèse ! :) Si quelqu’un aimerait s’y mettre avec le jap, et ben… oubliez ce que je viens de dire et ALLEZ-Y ! c pas des Schwarzeneggers qui doivent vous décourager, hein ?! ;)

GINZA / 銀座

Avui us parlaré de Ginza (銀座), que és una altra de les zones típiques de Tòquio, i que és famosa per la concentració de grans magatzems, botigues i restaurants. Ginza era una zona pantanosa quan Tokugawa Ieyasu va traslladar-se a Edo (antic nom de Tòquio). Els comerciants van començar a instal·lar-s’hi progressivament, fins que l’any 1612 s’hi va construir la casa de la moneda, que és la que va donar el nom a la zona (Ginza = lloc de la plata).

Un foc va destruir la zona el 1872, i l’arquitecte anglès Thomas Waters en va fer la reconstrucció, amb la majoria d’edificis de dos i tres pisos, i un passeig comercial en el carrer d’unió dels ponts Shimbashi i Kyoubashi (per cert, “hashi”, vol dir pont, en japonès, encara que la “h” es transforma amb “b” en el compost). La majoria d’aquests edificis no s’han conservat, i ara hi trobem sobretot grans edificis.

A Ginza hi trobareu un munt de centres comercials (Komatsu, Matsuya, Matsuzakaya, Mitsukoshi, Mosaic, Printemps i Wako), l’edifici Sony, però també botigues molt interessants de paper o del joc de go, per exemple, i el teatre de kabuki (tipus de teatre japonès) Kabukiza (1889).

La meva professora de japonès a l’acadèmia d’allà (la primera vegada que vaig ser a Japó amb una beca) em va aconseguir unes entrades per a un espectacle al Kabukiza, i hi vam anar amb la meva mare japonesa, la Machiko. Va ser molt interessant!!!! Tant l’obra (el concepte de representació, la durada...) com la mitja part i tot el ritual que acompanya aquesta mitja part: hi havia tot de paradetes a dins del teatre amb menjar, etc. i vam comprar-nos un bon plat de sushi i uns pastissets plens d’anko! :)

Per arribar a Ginza, podeu baixar en diverses estacions: Ginza Station (Hibiya Line, Ginza Line, Marunouchi Line), Ginza-itchome Station (Yurakucho Line) o Higashi-ginza Station (Hibiya Line, Toei Asakusa Line), la que us vagi millor, n’hi ha per escollir! ;)

Aujourd’hui je vais vous parler de Ginza (銀座), qui est une des autres zones typiques de Tokyo, et qui est fameuse pour sa concentration de grands magasins, boutiques et restaurants. Ginza était une zone marécageuse quand Tokugawa Ieyasu s’installa à Edo (ancienne dénomination de Tokyo). Les commerçants s’y installèrent progressivement et en 1612 on y construit la maison de la monnaie, ce qui a donné le nom à la zone (Ginza = endroit de l’argent).

Un feu détruit Ginza en 1872, et l’architecte anglais Thomas Waters s’occupa de sa reconstruction, avec la plupart des édifices en deux ou trois étages, et une avenue commerciale dans la rue unint les ponts Shimbashi et Kyoubashi (“hashi”, ça veut dire pont en japonais, même si le « h » se transforme en « b » avec la composition). La plupart des édifices de cette période on été substitués par des constructions plus grandes.

À Ginza, vous y trouverez un tas de centres commerciaux (Komatsu, Matsuya, Matsuzakaya, Mitsukoshi, Mosaic, Printemps et Wako), l’édifice de Sony, mais aussi des magasins très intéressants de papier ou du jeu de go, par exemple, et le théâtre de kabuki (genre de théâtre japonais) Kabukiza (1889).

Ma prof de japonais de l’académie de là-bas (la première fois q je suis allée au Japon grâce à une bourse) a obtenu des tickets pour un spectacle au Kabukiza, et on y est allé avec ma maman japonaise, Machiko. C’était super intéressant!!!! La pièce (le concept de représentation, la durée...) mais aussi la pause et tout le rituel lié à cette pause: il y avait un tas de petits stands dans le théâtre avec de la bouffe, etc. et on s’est acheté une bonne assiette de sushi et des petit gâteaux remplis d’anko ! :)

Pour arriver à Ginza, vous pouvez descendre dans différentes stations: Ginza Station (Hibiya Line, Ginza Line, Marunouchi Line), Ginza-itchome Station (Yurakucho Line) ou Higashi-ginza Station (Hibiya Line, Toei Asakusa Line), celle qui vous ira mieux, vous en avez à choisir ! ;)

TSURUSHIBINA / つるしびな

Per acompanyar l’espècie de construccions que us explicava en l’últim tema del bloc, se solen elaborar els tsurushibina (つるしびな), que són nines “hina” per penjar. Cadascuna de les nines que pengen dels cercles vermells i blancs és un talismà amb significat propi.

Les nines, fetes amb roba significativa i cosides per les mares i les àvies, es posen a cada costat de la construcció de les nines “hina” per al festival del Hinamatsuri del 3 de març, i serveixen per desitjar que les nenes creixin sanes i tinguin una bona vida.

Us en poso aquí algunes imatges i sobretot fixeu-vos en les fotografies de detall de les figures del “tsurushibina” que m’ha fet i enviat la Machiko, la meva mama japonesa, per al meu aniversari! Són una passada!!!!! :)

To go with the kind of constructions I talked to you about on my last blog post, tsurushibina (つるしびな), hanging “hina” dolls, are often elaborated. Each of the dolls hanging from the red and white rings is a talisman with its own meaning.

The dolls, made with sentimental cloths and sewed by mothers and grandmothers, are displayed on both sides at the “hina” dolls stand for the Hinamatsuri festival on the 3rd March to pray for the safe naturing of girls.

I post here some pictures about “tsurushibina”, but don’t miss the photos in detail of the dolls from the “tsurushibina” that my Japanese mum, Machiko, made and send me for my birthday! They’re awesome!!!!! :)

HINAMATSURI / 雛祭り

El Hinamatsuri (Festival de les nines; 雛祭り) té lloc el 3 de març. Aquest dia es prega per a la felicitat i creixement de les nenes. També s’anomena "Momo no sekku (Festival del Préssec)" perquè és l’època en la qual floreixen els presseguers en l’antic calendari lunar.

La major part de les famílies amb nenes exposen les Hina Ningyou (nines específiques per al Hinamatsuri, 雛人形) i els dediquen flors de presseguer florides. Les nines normalment es disposen en una construcció de cinc o set lleixes cobertes d’una catifa vermella. A dalt de tot, hi ha l’Emperador i l’Emperadriu: Després venen tres dones de la cort (sannin-kanjo), cinc músics (gonin-bayashi), dos ministres (udaijin i sadaijin), i tres criats a baix de tot. També hi ha petites peces de mobiliari, petits plats de menjar, etc.

La tradició d’exposar nines ve del període Heian. Abans, la gent creia que les nines tenien el poder de retenir els mals esperits i, per tant, protegirien els amos o mestresses. Els orígens del Hinamatsuri es troben en un costum antic japonès anomenat Hina Nagashi (nines flotant; 雛流し), en el qual nines “hina” de palla es posaven al riu en una barca que anava fins al mar, de manera que suposadament s’enduien els problemes i els mals esperits amb elles.

La beguda típica d’aquesta festa és l’amazake (amai = dolç; sake = alcohol), una versió no alcohòlica dolça del sake feta a partir d’arròs fermentat; el menjar típic del festival serien unes galetes salades de gust de salsa de soja i acolorides que es diuen “arare”.

I tot això... per enllaçar-ho amb el proper tema del bloc!!!! Però us haureu d’esperar una miqueta, que la tesi cada vegada es torna més exigent! ;)

Hinamatsuri (Doll's Festival; 雛祭り) is held on March 3rd. This is a day to pray for young girl's growth and happiness. It is also called "Momo no sekku (Peach Festival)" because of the peach blossom season on the old lunar calendar.

Most families with girls display Hina Ningyou (special dolls for Hinamatsuri, 雛人形) and dedicate peach blossoms to them. They are usually arranged on a five or seven-tiered stand covered with a red carpet. At the top are the Emperor and Empress. The next step contains three court ladies (sannin-kanjo), followed by five musicians (gonin-bayashi), two ministers (udaijin and sadaijin), and three servants ending the bottom row in a five-tiered display. There are also small pieces of furniture, small meal dishes, and other things.

The custom of displaying dolls began during the Heian period. Formerly, people believed the dolls possessed the power to contain bad spirits, and would thus protect the owner. Hinamatsuri traces its origins to an ancient Japanese custom called Hina Nagashi (doll floating; 雛流し), in which straw “hina” dolls are set afloat on a boat and sent down a river to the sea, supposedly taking troubles or bad spirits with them.

The customary drink for the festival is amazake (amai = sweet; sake = alcohol), a sweet, non-alcoholic version of sake made from fermented rice; the customary food is colored “arare”, bite-sized crackers flavored with soy sauce.
And all this... to make a link with the next subject on the blog!!!! But you’ll have to wait a bit; the thesis is becoming more and more demanding! ;)

YouTube japonès! / Japanese YouTube!

Hola!

La Yoshie m’ha passat una adreça molt i molt interessant :P
http://yakuyakou.blog69.fc2.com/ Es tracta d’una espècie de YouTube japonès, des d’on es poden mirar/descarregar gratuïtament pel·lícules, sèries, anime, etc.

No us espanteu amb el tema japonès, recordeu que hi ha una pàgina amb la qual podeu navegar per Internet més o menys còmodament perquè us va traduint el text! Us en vaig parlar el mes febrer al bloc ;) De moment, perquè us hi comenceu a passejar, al costat esquerre, per exemple, hi teniu les classificacions per tema: sèries, pel·lícules, robots, Doraemon, Gibli... Estareu entretinguts una bona estona!

Hi!

Yoshie has sent me a wicked interesting address :P
http://yakuyakou.blog69.fc2.com/
It’s a kind of Japanese YouTube, from where you can freely watch/download movies, sitcoms, anime, and so on.

Don’t panic because of the Japanese thing, remember there’s a page with which you can surf on the Internet more or less comfortably ‘cause it progressively translates the text on it! I told you about it in February on this blog ;)For the moment, so that you can start strolling, on the left side, for example, you’ve got subject classifications: sitcoms, movies, robots, Doraemon, Gibli... You’ll have fun for a while!

CHEKI / チェキ

A part de les “perikura” típiques (ja us en he parlat, d’aquestes), molts japonesos porten aquest tipus de càmeres (aquí en teniu uns quants models; la meva és la de l’esquerra :P) per als súper esdeveniments que no es poden oblidar. Més petites que normalment, aquestes, aquestes polaroids són més aviat gracioses :) i, la dimensió, recorda les “perikura”, i permet guardar-les a la cartera, p.e.

A diferència de les càmeres digitals, més que habituals actualment, la incertitud de les polaroid i la curiositat de veure què donen.... és tot un canvi! És més aviat un joc, i els japonesos adoren jugar!

Per als “meus” japonesos, les “cheki” són sobretot fotos de gent : família, amics, etc., i sovint la persona que hi surt escriu alguna coseta per als que es quedaran la petita foto (o fins i tot es poden comprar superfícies polaroid amb dibuixos d’en Doraemon, de Disney, etc. mdr). És com si guardéssim amb nosaltres una part de la persona que surt a la foto ;)

A la meva família, per exemple, hi ha les fotos oficials del casament de l’Oiko i la Yoshie, però després també tot un carregament de “cheki” de tothom fetes aquell dia, més gracioses, i amb dedicatòries. Les que veieu aquí, per exemple, són de la meva “soubetsukai” / 送別会 (festa de comiat) de l’estiu passat :)

À part des « perikura » habituelles (je vous en ai déjà parlé), beaucoup de japs portent ce genre de caméras (ici vous en avez quelques modèles ; la mienne est celle d’à gauche :P) pour les super événements à pas oublier. Plus ptites q d’hab, ces polaroids sont plutôt mimis :) et, leur dimension, ça rappelle aux « perikura », et permet de les garder dans le portefeuille, p.ex.

Par rapport aux caméras numériques, plus qu’habituelles de nos jours, l’incertitude des polaroid et la curiosité pour voir ce que ça donne... ça fait un changement! C plutôt un jeu, et les japonais, ils adorent jouer !

Pour « mes » japs, les « cheki » sont surtout des photos des gens : famille, potes, etc., et souvent la personne qui y sort écrit un truc pour ceux qui vont garder la petite photo (ou vous pouvez même aussi acheter des surfaces polaroid avec des dessins Doraemon, Disney, etc. mdr). C comme si on gardait avec soi une partie de la personne sortant sur le « cheki » ;)

Dans ma famille, par exemple, on a les photos officielles du mariage d’Oiko et Yoshie, mais après aussi tout un tas de « cheki » de tout le monde ce jour-là, plus rigolos, avec des trucs écrits dessus. Sinon, pour celles que vous matez ici, c sont de ma « soubetsukai » / 送別会 (soirée d’adieux) de l’été dernier :)

Kokedera (Kyoto)

Avui me’n vaig directe a Kyoto i us parlaré d’un temple espectacular que hi ha a les afores d’aquesta ciutat. Bé, de fet, el jardí del temple és el que em va deixar impressionada quan hi vaig anar.

El temple Saiho-ji, de 1339, es coneix amb el nom de Kokedera (苔寺, que vol dir temple, 寺, de les molses, 苔). I és que el jardí té un petit estany i uns caminets per passejar-hi, i hi trobareu uns 120 tipus de molses diferents! No us podeu perdre els colors i la sensació del passeig!

Per anar-hi, però, cal demanar autorització abans, ja que des de fa un temps s’hi restringeixen les visites perquè es deteriorava. Heu d’escriure’ls amb informació diversa (nombre de persones, dia, etc.) i ells us respondran dient-vos dia i hora de visita (sigueu puntuals, que comencen amb una breu cerimònia prèvia!). Trobareu l’adreça i més informació sobre què heu d’escriure a “Visit Kyoto” , per exemple. Si no us quedeu suficientment a Japó per tenir adreça fixa, us recomano que feu com uns companys la tardor passada: escriviu dient que us contestin a l’adreça d’on us allotjareu a Kyoto i així ja us trobareu la carta de permís que us espera quan arribeu a la ciutat.

Espero que amb algunes de les fotos que hi vaig fer us convenci que val realment la pena tota la “paperassa” prèvia!

Today I’m directly going to Kyoto and I’ll talk about a spectacular temple at the outskirts of the town. In fact, it was the temple’s garden what impressed me the most when I visited it.

The Saiho-ji temple (1339) is known as Kokedera (苔寺, that means temple, 寺, of moss, 苔). And that’s because has a small pond, strolls and about 120 different types of moss! Don’t miss the colors and the sensations of the walk!

To enter it, though, you must ask for permission previously, because since some time, visits were restricted due to deterioration. You have to write to the temple informing about number of visitors, visit date and so on, and they’ll answer you indicating day and time of visit (be on time, since there’s a brief ceremony before visiting!). You’ll find their address and information about what to write at “Visit Kyoto” , for example. If you’re not staying for sufficiently long time in Japan to have a permanent address, I recommend you to do the same that some friends of mine did last fall: ask for their answer to be sent at the place where you’re going to stay in Kyoto, so that you’ll find the letter waiting for you when you arrive at the town.

I hope that, with some of the photos I took there, I will persuade you that the visit worth all the previous “paperwork”!