La gent que hagi anat a Japó segur que sabrà de què parlo… i els altres potser també, o sigui que no serà un tema de gran descoberta, el que us explicaré ara, potser ;)
Amb els amics, a Japó, quan se surt (centre comercial, temple, onsen, només fer un passeig…), s’ha de commemorar l’esdeveniment, o sigui que es va a (es fa) una « print club », o com diu tothom, « purikura » :P
Les « purikura » 「プリクラ」 [purintokurabu 「プリント • クラブ」= print club] són fotomatons més espaiosos del normal. Hi entres amb els amics, per exemple, i t’hi fas fotos mentre fas l’imbècil (fer-se purikura seriosament… impossible ! :P). Normalment hi ha indicacions per a les fotos, com seguir una història (ets en una casa encantada, al mig de la jungla o mires la càmera que hi ha al sostre…). Després, s’hi poden afegir cosetes (petits dibuixets o escrits), « decorar » les fotos per millorar-les (si és que això és possible!) i au! te’n tornes a casa amb petites fotos « finament » decorades per utilitzar-les en un munt de situacions importants que no us exemplificaré aquí perquè sé que han vingut totes ràpidament a tothom al cap, no?! :D
Amb els amics, a Japó, quan se surt (centre comercial, temple, onsen, només fer un passeig…), s’ha de commemorar l’esdeveniment, o sigui que es va a (es fa) una « print club », o com diu tothom, « purikura » :P
Les « purikura » 「プリクラ」 [purintokurabu 「プリント • クラブ」= print club] són fotomatons més espaiosos del normal. Hi entres amb els amics, per exemple, i t’hi fas fotos mentre fas l’imbècil (fer-se purikura seriosament… impossible ! :P). Normalment hi ha indicacions per a les fotos, com seguir una història (ets en una casa encantada, al mig de la jungla o mires la càmera que hi ha al sostre…). Després, s’hi poden afegir cosetes (petits dibuixets o escrits), « decorar » les fotos per millorar-les (si és que això és possible!) i au! te’n tornes a casa amb petites fotos « finament » decorades per utilitzar-les en un munt de situacions importants que no us exemplificaré aquí perquè sé que han vingut totes ràpidament a tothom al cap, no?! :D
Les gens qui sont allées au Japon, c’est sûr qu’ils sauront de ce que je parle… et les autres peut-être aussi, alors ça ne sera pas un sujet trop exploit de recherche, ce que je vais poster, peut-être ;)
Avec les potes, au Japon, quand on sort (centre commercial, temple, onsen, juste se balader…), il faut commémorer ça, alors on va au (on fait un) « print club », ou comme tout le monde le dit : « purikura » :P
Les « purikura » 「プリクラ」 [purintokurabu 「プリント • クラブ」= print club] sont des photomatons plus spacieux que d’habitude. Tu y entres avec les potes, par exemple, et tu te prends en photo en train de faire le con (prendre des purikura en sérieux… pas possible ! :P). Normalement il y a des indications pour les photos, genre suivre une histoire (tu te trouves dans une maison enchantée, tu es au milieu de la jungle, tu regardes la caméra qui est au plafond…). Après ça, vous pouvez y ajouter des trucs (petits dessins ou écrits), « décorer » les photos pour les améliorer (si c’est encore possible !) et voilà ! On retourne chez soi avec des petites photos « finement » décorées pour les utiliser dans un tas de situations importantes que je ne vais pas exemplifier ici car elles nous viennent, à tous, vite à l’esprit, non ?! :D
2 comentaris:
Que divertit!
diguesdigues.bloc.cat
doncs la veritat és que sí!
la primera vegada, no feia ni dos dies que havia arribat a Japó, encara mig descol·locada del canvi d'horari, i de cop em trobo dins d'un lloc d'aquests i tots comencen a fer ganyotes i coses rares entre flaix i flaix...
en aquelles primeres no se'm veu fent gaires bestieses, perquè em van agafar per sorpresa, però en les següents ja t'hi trobes com peix a l'aigua! ;)
Ah! i a+ normalment són enganxines, per la part de darrere; la meva mare japonesa en porta una de tots (la purikura que surt també aquí) a la tapa del mòbil :D
Publica un comentari a l'entrada