CHEKI / チェキ

A part de les “perikura” típiques (ja us en he parlat, d’aquestes), molts japonesos porten aquest tipus de càmeres (aquí en teniu uns quants models; la meva és la de l’esquerra :P) per als súper esdeveniments que no es poden oblidar. Més petites que normalment, aquestes, aquestes polaroids són més aviat gracioses :) i, la dimensió, recorda les “perikura”, i permet guardar-les a la cartera, p.e.

A diferència de les càmeres digitals, més que habituals actualment, la incertitud de les polaroid i la curiositat de veure què donen.... és tot un canvi! És més aviat un joc, i els japonesos adoren jugar!

Per als “meus” japonesos, les “cheki” són sobretot fotos de gent : família, amics, etc., i sovint la persona que hi surt escriu alguna coseta per als que es quedaran la petita foto (o fins i tot es poden comprar superfícies polaroid amb dibuixos d’en Doraemon, de Disney, etc. mdr). És com si guardéssim amb nosaltres una part de la persona que surt a la foto ;)

A la meva família, per exemple, hi ha les fotos oficials del casament de l’Oiko i la Yoshie, però després també tot un carregament de “cheki” de tothom fetes aquell dia, més gracioses, i amb dedicatòries. Les que veieu aquí, per exemple, són de la meva “soubetsukai” / 送別会 (festa de comiat) de l’estiu passat :)

À part des « perikura » habituelles (je vous en ai déjà parlé), beaucoup de japs portent ce genre de caméras (ici vous en avez quelques modèles ; la mienne est celle d’à gauche :P) pour les super événements à pas oublier. Plus ptites q d’hab, ces polaroids sont plutôt mimis :) et, leur dimension, ça rappelle aux « perikura », et permet de les garder dans le portefeuille, p.ex.

Par rapport aux caméras numériques, plus qu’habituelles de nos jours, l’incertitude des polaroid et la curiosité pour voir ce que ça donne... ça fait un changement! C plutôt un jeu, et les japonais, ils adorent jouer !

Pour « mes » japs, les « cheki » sont surtout des photos des gens : famille, potes, etc., et souvent la personne qui y sort écrit un truc pour ceux qui vont garder la petite photo (ou vous pouvez même aussi acheter des surfaces polaroid avec des dessins Doraemon, Disney, etc. mdr). C comme si on gardait avec soi une partie de la personne sortant sur le « cheki » ;)

Dans ma famille, par exemple, on a les photos officielles du mariage d’Oiko et Yoshie, mais après aussi tout un tas de « cheki » de tout le monde ce jour-là, plus rigolos, avec des trucs écrits dessus. Sinon, pour celles que vous matez ici, c sont de ma « soubetsukai » / 送別会 (soirée d’adieux) de l’été dernier :)

Kokedera (Kyoto)

Avui me’n vaig directe a Kyoto i us parlaré d’un temple espectacular que hi ha a les afores d’aquesta ciutat. Bé, de fet, el jardí del temple és el que em va deixar impressionada quan hi vaig anar.

El temple Saiho-ji, de 1339, es coneix amb el nom de Kokedera (苔寺, que vol dir temple, 寺, de les molses, 苔). I és que el jardí té un petit estany i uns caminets per passejar-hi, i hi trobareu uns 120 tipus de molses diferents! No us podeu perdre els colors i la sensació del passeig!

Per anar-hi, però, cal demanar autorització abans, ja que des de fa un temps s’hi restringeixen les visites perquè es deteriorava. Heu d’escriure’ls amb informació diversa (nombre de persones, dia, etc.) i ells us respondran dient-vos dia i hora de visita (sigueu puntuals, que comencen amb una breu cerimònia prèvia!). Trobareu l’adreça i més informació sobre què heu d’escriure a “Visit Kyoto” , per exemple. Si no us quedeu suficientment a Japó per tenir adreça fixa, us recomano que feu com uns companys la tardor passada: escriviu dient que us contestin a l’adreça d’on us allotjareu a Kyoto i així ja us trobareu la carta de permís que us espera quan arribeu a la ciutat.

Espero que amb algunes de les fotos que hi vaig fer us convenci que val realment la pena tota la “paperassa” prèvia!

Today I’m directly going to Kyoto and I’ll talk about a spectacular temple at the outskirts of the town. In fact, it was the temple’s garden what impressed me the most when I visited it.

The Saiho-ji temple (1339) is known as Kokedera (苔寺, that means temple, 寺, of moss, 苔). And that’s because has a small pond, strolls and about 120 different types of moss! Don’t miss the colors and the sensations of the walk!

To enter it, though, you must ask for permission previously, because since some time, visits were restricted due to deterioration. You have to write to the temple informing about number of visitors, visit date and so on, and they’ll answer you indicating day and time of visit (be on time, since there’s a brief ceremony before visiting!). You’ll find their address and information about what to write at “Visit Kyoto” , for example. If you’re not staying for sufficiently long time in Japan to have a permanent address, I recommend you to do the same that some friends of mine did last fall: ask for their answer to be sent at the place where you’re going to stay in Kyoto, so that you’ll find the letter waiting for you when you arrive at the town.

I hope that, with some of the photos I took there, I will persuade you that the visit worth all the previous “paperwork”!

ドラヤキ!!!! / DORAYAKI!!!!

Hi havia qui reclamava dorayakis, però com que per Internet de moment és una mica complicat de fer-vos-en, com a mínim us en passaré la recepta!

Un dorayaki (どら焼き; どらやき) és un tipus de pastisset japonès format per dos menes de petites creps gruixudes juntes que tenen al mig pasta (餡子; あんこ; anko) de mongeta vermella dolça (小豆; あずき; azuki). Hi ha un dorayaki en les fotos més famoses del conill Oolong, de Hironori Akutagawa :D, i també és el pastisset preferit d’en Doraemon, es veu (fins i tot n’hi ha videojocs)!

He estat buscant informació sobre el tema per no “llançar-vos” simplement la recepta, i sembla que el dorayaki originalment només estava format per una sola “crep”, i que la forma actual la va inventar Ueno Usagiya el 1914.

La llegenda diu que el primer dorayaki el va fer un pagès quan va coure unes “creps” usant un gong que un samurai s’havia oblidat a casa seva. Per cert, el gong, en japonès, es diu dora i, en català, existeix precisament dora com a ‘idiòfon de percussió asiàtic’; i pel que fa a yaki, vol dir ‘coure’ :P

Vinga, al gra! La recepta per a uns quants dorayakis seria la següent:

Ingredients:
1 ou
75g de sucre
30g de mel
1 cullereta rasa de llevat
100g de farina
75cc d’aigua
anko

Barregeu en un bol l’ou i el sucre.
Afegiu-hi la mel i barregeu-ho tot.
Afegiu-hi la meitat de l’aigua, i tota la farina i el llevat.
Barregeu-ho i deixeu-ho reposar uns 30 minuts.
Afegiu-hi la resta de l’aigua i barregeu-ho bé.

Per fregir-ho, useu una paella sense oli.
Un cop fetes les diferents “creps”, unteu-les amb anko d’una cara i uniu-les de dues en dues perquè quedin com en la foto.
[Recepta de Yoshiko Stucky; ありがとう !!]

Podeu fer variacions sobre el tema: afegir matxa a la pasta, canviar l’anko per nutella... això ja és cosa de cadascú! Només us cal provar-ho!
Bon profit! ;)

Some of you were asking for dorayakis, but as for the moment it is a bit complicated to cook some for you, at least I’ll show you the recipe!

A dorayaki (どら焼き; どらやき) is a type of Japanese confection made from two small thick pancakes having some sweet red bean (小豆; あずき; azuki) paste (餡子; あんこ; anko) between them. There’s a dorayaki in the most famous photos of the rabbit Oolong, by Hironori Akutagawa :D, and it seems it is also the favorite small cake of Doraemon (there’s even a videogame about it)!

I’ve been searching some information about the subject, ‘cause I didn’t want to simply “through” you the recipe, and it seems that dorayaki was originally made only with one pancake, and that the current shape was invented by Ueno Usagiya in 1914.

Legend has it that the first dorayaki were made when a samurai forgot his gong upon leaving a farmer’s home and the farmer used the gong to fry the pancakes. By the way, gong in Japanese is called dora; and as for the yaki, it means ‘to cook’ :P

Come on, let’s get to the point! The recipe for some dorayakis is the following one:

Ingredients:
1 egg
75g of sugar
30g of honey
1 level teaspoonful of baking powder
100g of flour
75cc of water
anko

Mix in a bowl the egg and the sugar.
Add the honey and mix it all.
Add half of the water, and all the flour and baking powder.
Mix everything and put it aside for 30 minutes.
Add the rest of the water and mix it well.

To bake it, use a frying pan without oil.
Once the “creps” are baked, spread anko on one of their sides and put them together two by two as in the photo.
[Recipe by Yoshiko Stucky; ありがとう !!]

You can made variations: add matcha to the pastry, change the anko for nutella... that depends on everyone’s taste! Just gotta try!
Enjoy your meal! ;)

El bloc de la Sumiko!

Hola, hola!
Avui us escric només per recomanar-vos el bloc de la Sumiko, una amiga japonesa que ha passat una bona temporada a Barcelona. De tant en tant hi explica cosetes, com jo en el meu bloc, però és clar, ella des d'una visió diferent a la meva! Doneu-hi un cop d'ull! (Ah! per cert, no us espanteu que és en castellà, res de caràcters japonesos) ;)

Hi, hi!
Today I write only to recommend you the blog by Sumiko, a Japanese friend who has stayed in Barcelona for a long time. From time to time, she explains things there, as I do on my blog, but of course, she does it in a point of view different from mine! Have a look at it! (Hey! by the way, don't panic, it is written in Spanish, no Japanese characters around!) ;)

Apadrina una paraula! / Parrainez un mot!

L’altre dia em va arribar informació sobre una iniciativa que realitzen l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i l’Escuela de Escritura de Madrid aprofitant que s’acosta Sant Jordi [Merci, Yannick! ;)]. Es tracta d’apadrinar mots, en català o castellà, pels quals sentim afecte i que considerem que es troben en perill d’extinció (ja sigui el mot com a tal o algun dels seus sentits, per exemple). La proposta és original!

Aneu al web Apadrina una paraula, i des d’allà podeu col·laborar afegint-n’hi una que considereu amenaçada, o votant per algunes de les propostes que ja han realitzat altres persones. Teniu fins al 21 d’abril per a fer-ho, i el dia de Sant Jordi, amb totes les participacions, es crearà un espai amb els resultats que pot ser ben curiós i que es dirà Reserva de paraules, com un “parc natural protegit” per als mots en via d’extinció.

Fins aviat!

L’autre jour j’ai reçu de l’info sur une initiative de L’École d’Écriture de l’Ateneu Barcelonès et de l’École d’Écriture de Madrid pour la prochaine fête de Saint George du 23 avril [Merci, Yannick ! ;)]. Le but est de parrainer des mots, en catalan ou espagnol, pour lesquels on a de l’affection et qu’on considère en voie d’extinction (ce soit tout un mot ou seulement un de ses sens, par exemple). C’est originale, comme proposition!

Allez au web Apadrina una paraula et, depuis là, vous pouvez collaborer en ajoutant un mot que vous croyez menacé, ou en votant pour des propositions déjà faîtes par d’autres personnes. Vous avez jusqu’au 21 avril pour le faire, et pour la fête de Saint George, avec toutes les participations, un espace avec les résultats sera crée. Je crois que ça sera très curieux de voir et nommé Réserve de mots, comme un “parc naturel protégé” pour les mots en voie d’extinction.

A+ !

Bloc a la ràdio!!!!

Ei! Hem sortit al Lecturàlia del Màrius Serra a Catalunya Ràdio! :O

Qui hauria dit que les bestieses que us explico aquí es farien una mica més “públiques”... M’hauré de tornar una mica més seriosa, a partir d’ara... :D

Per si voleu rememorar el minut de glòria del bloc, podeu consultar l’emissió del 12 d’abril o veure’n el resum escrit del mateix dia a la secció Atles de Lecturàlia al web del programa El matí de Catalunya Ràdio! ;)

Eh! On vient de sortir au Lecturàlia de Màrius Serra à Catalunya Ràdio! :O

Qui aurait pu penser que les conneries que je vous raconte ici deviendraient un peu plus « publiques »… Il faudra être un peu plus sérieuse, désormais... :D

Si vous voulez remémorez la minute de gloire du blog, vous pouvez aller sur l’émission du 12 avril ou en mater le résumé écrit du même jour dans la section Atles de Lecturàlia au web du programme El matí de Catalunya Ràdio! ;)

Hey! We’ve just been on the radio at Lecturàlia by Màrius Serra on Catalunya Ràdio! :O

Who would have expected the stupid things I write to you to become a bit more “public”... I’ll have to be more serious, from now on... :D
If you wanna recall the blog’s minute of glory, go to the April 12th broadcasting or look at the written summary of the same day at the section Atles de Lecturàlia on the web of the program El matí de Catalunya Ràdio! ;)

アレ! カタルニャ・ラヂオで Màrius Serra した Lecturàlia で出たよ! :O

私がここで書いたバカの物はちょっと有名になったと本当に思いませんでした... 今からもっとシリアスにしなくちゃ... :D

聞きたかったら、四月十二日の番組に行ったり、同じ日の El matí de Catalunya Ràdio サイトの Atles de Lecturàlia パアトで書いたスマリを読んだりしで下さい! ;)

PURIKURA – PRINT CLUB (clic !)

La gent que hagi anat a Japó segur que sabrà de què parlo… i els altres potser també, o sigui que no serà un tema de gran descoberta, el que us explicaré ara, potser ;)

Amb els amics, a Japó, quan se surt (centre comercial, temple, onsen, només fer un passeig…), s’ha de commemorar l’esdeveniment, o sigui que es va a (es fa) una « print club », o com diu tothom, « purikura » :P

Les « purikura » 「プリクラ」 [purintokurabu 「プリント • クラブ」= print club] són fotomatons més espaiosos del normal. Hi entres amb els amics, per exemple, i t’hi fas fotos mentre fas l’imbècil (fer-se purikura seriosament… impossible ! :P). Normalment hi ha indicacions per a les fotos, com seguir una història (ets en una casa encantada, al mig de la jungla o mires la càmera que hi ha al sostre…). Després, s’hi poden afegir cosetes (petits dibuixets o escrits), « decorar » les fotos per millorar-les (si és que això és possible!) i au! te’n tornes a casa amb petites fotos « finament » decorades per utilitzar-les en un munt de situacions importants que no us exemplificaré aquí perquè sé que han vingut totes ràpidament a tothom al cap, no?! :D

Les gens qui sont allées au Japon, c’est sûr qu’ils sauront de ce que je parle… et les autres peut-être aussi, alors ça ne sera pas un sujet trop exploit de recherche, ce que je vais poster, peut-être ;)

Avec les potes, au Japon, quand on sort (centre commercial, temple, onsen, juste se balader…), il faut commémorer ça, alors on va au (on fait un) « print club », ou comme tout le monde le dit : « purikura » :P

Les « purikura » 「プリクラ」 [purintokurabu 「プリント • クラブ」= print club] sont des photomatons plus spacieux que d’habitude. Tu y entres avec les potes, par exemple, et tu te prends en photo en train de faire le con (prendre des purikura en sérieux… pas possible ! :P). Normalement il y a des indications pour les photos, genre suivre une histoire (tu te trouves dans une maison enchantée, tu es au milieu de la jungle, tu regardes la caméra qui est au plafond…). Après ça, vous pouvez y ajouter des trucs (petits dessins ou écrits), « décorer » les photos pour les améliorer (si c’est encore possible !) et voilà ! On retourne chez soi avec des petites photos « finement » décorées pour les utiliser dans un tas de situations importantes que je ne vais pas exemplifier ici car elles nous viennent, à tous, vite à l’esprit, non ?! :D

La primavera i els cirerers a Japó!

Per a aquells que ens perdrem els cirerers florits d’aquesta primavera a Japó, una foto del popular “hanami” [花見; flor + veure] (trobada/festa per veure les flors) feta el cap de setmana passat per la Yoshie!

Pour ceux qui vont rater les cerisiers fleuris de ce printemps au Japon, voici une photo du populaire “hanami” [花見; fleur + voir] (rencontre/fête pour voir les fleurs) tirée ce we dernier par Yoshie!

For those who are going to miss the cherry trees in bloom this spring in Japan, enjoy the photo of the well-known “hanami” [花見; flower + to see] (meeting/party to look at the flowers) that was taken last we by Yoshie!